Aquest diumenge dia 25 m'he escaquejat del IV congrès d'espiritualitat per anar a equipar aquesta via que vam obrir amb el Joan Escuer el 25/3/90. Tal com la vam obrir m'en he adonat que ens vam jugar molt el "jeto". No havien aliens, ni camalots. Tans sols els originals friend rígids ( no recordo si eren wild country) 1,2,3 i segurament un de cada. Vam deixar tots els pitons que vam posar. Vía oberta en lliure a vista.
l'hem equipat amb el Xavi Mercadé ( jo estic molt fluix i ting lessions importants), que s'ho va currar per sota tota de primer, així podem dir que la via és dels tres.
Creiem que pot esdevenir la clàssica del Montroig. Hem afegit un munt de parabolts, algun pitó més, equipat les sabines ( excepte la darrera de la via,pero es posa còmodament), llençat blocs, arrencat herbes (potser ara mateig L2 que és molt franc i bonic, té terreta degut a la neteja, pero això passarà ràpid. Als dos darrers llargs haguessim volgut netejar més, i haber afegit alguna peça al darrer, pero s'ens ha fet de nit a meitat del llarg ( de totes maneres la vam obrir gairebé "a pel"). Amb el pas de les cordades acabarà quedant bastant decent. Llàstima que no he portat la càmara per fer alguna fotet. Dedicada a l'amic Oscar Ribes que va morir ( amb el Sherpa i l'Epi) en la expedició que vam fer al 89 a Andes i concretament a l'Alpamayo però amb el principal motiu d'brir alguna via seriosa. En el primer dia d'aclimatació, però, vam obrir una vieta a una punta secundària (aprox. 5200m) del Nevado Paria ( 70 graus, V+, 400m), que no vam divulgar. Algun pitó va quedar allà dalt de testimoni.
Em van deixar sol! Jo em vaig salvar literalment de miracle; la nit abans vaig tenir una "vigília" premonitòria i la visió del Josep Viladegut ( que en el cel està), oncle meu molt estimat que morí prematura i dramàticament un temps abans. Preocupat em volia parlar, advertir, però jo no el podia escoltar. Però la visió va ser insistent tota la nit i em vaig llevar molt cansat i no vaig anar a la via....ara no seria ací.
L'equipament l'hem fet amb molt "carinyo" ( un amic s'ho mereix) i perque la penya pugui disfrutar!!!
Atenció, que falta un pitó ( el segon ) al tercer llarg. Si algú el posa i el deixa li estaré agraït. Si posa espit o parabolt millor.
hola Manel, ho torno a provar que no se m'ha guardat el missatge
ResponEliminala vam repetir dissabte, ens treiem el barret, de l'estil amb la que la vau obrir. I amb l'equipament actual queda ben recuperada de l'oblit, que s'ho mereix, la línia és preciosa.
només comentar-te que ens va saltar només mirar-lo el segon clau de l'L3, una p, que si vols et faig arribar d'alguna manera. Si es vol reposar hi aniria millor una v.
Si no t'importa faré servir la topo per la piulada al blog, rocaineu. Usa alguna de les fotos que pengi si vols.
ens vam conèixer el dia que havieu enllestit l'L1, a la feixa. Nosaltres baixavem amb la cua entre les cames de la Laberint en un temps, no era el dia. Però queda pendent, fins i tot abans no la restauris com vas dir que faries!
xapó per la feina ben feta i un luxe gaudir de les vostres escalades
edu