Tan sols la Roca ens salva

http://www.nytimes.com/interactive/2011/03/13/world/asia/satellite-photos-japan-before-and-after-tsunami.html?hp
Tot plegat és molt fort. Cal recordar-nos de que som cendra, i abandonar la nostra prepotent autoseguretat: Tot pot donar un volc en un moment....Tot alló que crèiem ferm, esdevé talhora efímer, i l'esser esdevé nu davant les seves veritats.
Molt fàcil és aleshores sentir-se interiorment sacsejat per un tsunami interior. La nostra casa feta runes, esmicolada....Volem escapar i no podem. Estem lligats, desbordats..tots els camins semblent haber-se esborrat davant nostre.
Ay de qui se sent instal.lat en aquest món perque en els moments de la proba veuran la seva nau perduda per un oceà que els resultarà molt probablement extrany, desconegut, vertiginós...
Com pregar per tanta gent? Tan sols puc oferirme en la meva pregària. Oferir la meva sort com a intercanvi dels dissortats? Per què no? i donar gràcies doncs res és veritablement nostre,