Casual

Al final sou Vos Senyor
Qui impereu en mon cor.
Em Vaig rendint poc a poc
Al Vostre amor infinit.
Vos separeu del sembrat,
Vos confronteu lo creat,
Transformeu mon desig
Dirigiu mon timó,
Tot i que em deixeu pensar
Molt sovint,  que soc jo
qui realitza i segueix tota acció.
M'arrossega sa Presència,
a paratges infinits,
I Quant mon cor es acaronat
Tota amargor va a l'oblit
Que sap molt be el Creador
De Tota nostra mida.
Que no som naus perdudes
En un mar sense fi.
Som com aus que s'enlairen
A cercar son destí.

Lleida 28/07/17